Pasan los años y vas dejando lugar a que nueva gente entre een tu vida, sin tener, realmente en cuenta, que otros se van a ir.
Cada vegada et queda menys. Veure't sentat en aquella cadira, recordant el meu nom. Sense poder aixecar bé el cap. I tot d'un dia per l'altre. Es díficil veure que arriba Nadal i que no podre venir a casa teva. Que no podré agafar la guitarra un altre cop i tocar una cançó, perque després em diguis que "de tot es bo saber-n'he. Però de perdre a la gent, no en vull saber. No tinc forces per saber-n'he. I et recordo allà estirat, tombat, dient ves a saber què.
Hi ha dies negres que no s'obliden ni dormint.
Sé que aquest nadal sera més fred del que acostument a ser i que et trobaré molt a faltar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Toda aportación a este espacio sera leída y apreciada por Berr; (servidora)